El passat dia 8 hem vam poder llegir en Las Provincias:
Catarroja devuelve siete millones de Nou Mil.leni por la paralización del proyectoLa mercantil participada por el IVVSA y Llanera reclaman el aval al Consistorio por los problemas judiciales de las 12.000 viviendas
El equipo de gobierno (PP) de Catarroja, apoyado por EU, ha aprobado la devolución de cerca de 7 millones de euros del aval que la mercantil Iniciativas y Promociones de Viviendas Valencianas (INPROVA) -constituida por la empresa Llanera y el Instituto Valenciano de la Vivienda (IVVSA)- depositó el 13 de febrero de 2009 para el desarrollo del PAI Nou Mil.leni, que prevé la construcción de 12.000 viviendas en 1,7 millones de metros cuadrados de huerta. Las razones que ofrece la mercantil residen en la paralización judicial que sufre actualmente el proyecto, ya que desde que se gestó en 2006, el inicio de las obras estaba previsto para 2010 y a día de hoy todavía no se puede prever con exactitud cuándo comenzará a convertirse en una realidad.
Esta decisión de reclamar el aval aleja todavía más el desarrollo del PAI, una de las iniciativas con más calado de la Comunitat y que supone, además de la construcción de viviendas sociales, un nuevo centro comercial y nuevas infraestructuras para la localidad. No obstante, en el supuesto de que el proyecto siguiera adelante y se alzara la suspensión cautelar que pesa sobre él, la mercantil debería devolver el aval.
Estos hechos han llevado al grupo Bloc-Compromís per Catarroja a solicitar al Consistorio de que se «reformule el contrato con la empresa para conseguir su disolución de manera legal ya que se trata de un proyecto que no puede asumirse por ninguna de las partes». A esta nueva traba sobre Nou Mil.leni se le suma la suspensión cautelar que pesa sobre el proyecto, interpuesta por el grupo municipal socialista en Les Corts, aunque la decisión judicial del TSJ permitió alzar la suspensión en lo que respecta a los trámites administrativos. De esta forma el proyecto sigue su curso en las administraciones aunque las máquinas no pueden obrar sobre el terreno a la espera de que el pronunciamiento judicial definitivo dé vía libre a la urbanización del sector o lo prohíba definitivamente.
Nou Mil.leni suponía para Catarroja una fuente de inversión importante. El equipo de gobierno que en aquel entonces dirigía el popular Francisco Chirivella ya anunció en 2009 cuál iba a ser el destino del aval depositado por Inprova por unimporte de 14.497.093 euros como garantía del cumplimiento del Programa de Actuación Integrada del sector Nou Mil.leni. Unas inversiones que ahora han quedado igual de paralizadas que el propio proyecto. Esta cifra de cerca de 15 millones de euros, corresponde al 10% del valor de las cargas de urbanización que la empresa mixta encargada de la actuación debía presentar ante el Ayuntamiento, previamente a la firma del convenio. Así, el consistorio recibiría la cantidad de 5'5 millones de euros que se iban a destinar a un espacio de anidación de especies autóctonas, con lagunas artificiales para pescar y espacios para el recreo en el Port de Catarrojan, en la Albufera. Este proyecto destinado a la protección medioambiental del Port era uno de los condicionantes impuestos por parte del Consistorio.
El Ayuntamiento iba a invertir otros 3 millones de euros en otros proyectos «importantes para mejorar la calidad de vida de los vecinos», como el puente de acceso al municipio desde la pista de Silla, más conocido como el puente de la Peineta, que crearía una entrada directa evitando el polígono industrial. Pero, además los 3'1 millones restantes irían para equipamiento deportivo, con una amplia zona verde prevista de 400.000 metros cuadrados y otros 75.000 para espacios deportivos, configurando un gran parque central, diez veces más grande que los jardines de Viveros de Valencia.
Por otra parte, el Consistorio debía recibir el 1,5% del valor de la urbanización para la supervisión técnica por parte del Ayuntamiento de las obras de urbanización, y otro 1% para gastos de gestión. La devolución del aval podría alejar demasiado la ejecución de un PAI que se ha encontrado de bruces con la realidad actual de crisis inmobiliaria. El futuro es incierto además porque Llanera vinculó su futura viabilidad y la salida del concurso de acreedores a la ejecución de este PAI.
Notícia del diari Levante, de hui, 12 de novembre de 2011:
El TSJ cambia el criterio y anula el PAI de Nou Mil·lenni porque carece de la concesión del agua
Laura Ballester La sección primera de la sala de lo contencioso-administrativo del TSJCV ha declarado nula la aprobación del programa de actuación integrada (PAI) Nou Mil·lenni de Catarroja porque carece de la concesión de agua necesaria para abastecer a las 11.459 viviendas previstas. La decisión cambia el sentido de las sentencias que se venían dictando hasta ahora y que aceptaban la tramitación de PAI, siempre que hubiera agua garantizada, aunque no se disfrutara de la concesión de recursos hídricos. La sentencia de Nou Mil·lenni (que no es firme y puede ser recurrida ante el Supremo en diez días) abre así la puerta a que los informes desfavorables de la Confederación Hidrográfica del Júcar (CHJ) impidan la aprobación de un PAI sin agua disponible.
La sentencia cuenta con un voto particular del magistrado Edilberto Narbón, que insiste en su tesis de que basta que haya agua, aunque no se tenga concesión, para aprobar un PAI en virtud de la competencia autonómica exclusiva en materia de urbanismo. Narbón achaca estas contradicciones al «juego de la normativa estatal y autonómica en materia de agua que ha creado un sistema complejo y un tanto absurdo». El magistrado (autor de un «famoso» auto que había inspirado hasta ahora la mayoría de las sentencias) defiende la creación de «un registro donde los informes favorables [de la CHJ a la concesión de aguas] suponga una reserva de derechos durante un tiempo». E incluso tilda de inconstitucional el informe negativo vía silencio administrativo de las concesiones de agua por la CHJ porque limita la competencia urbanística autonómica y local. Tanto la promotora Llanera como la Generalitat (que promueve el PAI a través del Ivvsa) se basarán en estos argumentos para recurrir al Supremo.
La sentencia recuerda los informes favorables al PAI de Nou Mil·lenni, garantizando la suficiencia de agua, de la Entidad Metropolitana de Servicios Hidráulicos (Emshi) y de Egevasa. Y desvela que la concesión de agua para el futuro desarrollo lo tramitan de forma conjunta los Ayuntamientos de Catarroja y Valencia. El PAI Nou Mil·lenni aún tiene pendiente otro recurso del PSPV-PSOE por la presunta infracción de leyes estatales y autonómicas.
Amb motiu del quart aniversari de l'enderrocament il·legal de l'Hort del Mestre, Salvem Catarroja ha realitzat un passeig reivindicatiu des de l'Hort de Ferrís fins a l'entrada del mas, i ha penjat una pancarta en el tros de tanca que encara hi ha al voltant de l'edifici, en la qual es pot llegir: "Quatre anys després, Catarroja resisteix". A més, recordem que l'ajuntament de Catarroja encara no ha donat cap explicació per l'enderrocament ni ha començat cap obra de protecció ni restauració de l'alqueria. Des de Salvem Catarroja exigim que s'aclarisquen els fets i que finalitze ja la impunitat amb la qual certs corruptes beneficiats amb el nou mil·lenni han vingut actuant des de fa anys.
El passeig començarà a les 9.00 del matí en l'Escola d'adults de Catarroja (escola Paluzié) i arreplegarem a més gent en el Col·legi Jaume I de Paiporta, a les 9.45. Visitarem diferents horts i esmorzarem en l'Hort de Ferrís, on, a més, farem un debat i una reunió per a preparar futures iniciatives i activitats.
Ja et pots descarregar el número 3 de la revista El Fanalet. ESPECIAL ELECCIONS
Fes clic ací per a vore més fotografies de l'acte.
Entra en la secció "Amb Catarroja no s'especula", mira els vídeos i vota el que més t'agrade. Tens fins al diumenge 15 de maig per a votar. Esperem que t'agraden!
Aquest concurs té com a objectiu denunciar públicament l'especulació urbanística que està patint Catarroja al llarg dels últims anys. La mostra més representativa de com el nostre poble ha estat utilitzat per als interessos dels de sempre sense comptar amb la nostra opinió és el PAI Nou Mil·lenni, amb el qual es pretén destrossar l'horta de Catarroja. Però el poble no és, no som, una mercaderia, per això volem expressar, mitjançant l'art del cinema, la nostra voluntat d'aturar l'especulació amb la nostra terra. Volem governants que cuiden i respecten el nostre poble, no que s'aprofiten d'ell i per tant de nosaltres.
Descarrega't el cartell amb les bases en PDF
El proper divendres, 14 de gener, a les 19.30 h. en la Casa de la Cultura de Catarroja, se celebrarà el debat i la mesa redona "Catarroja: el poble que volem", on Salvem Catarroja exposarà les seues propostes, i convidarà als representants de cada partit polític a fer el mateix, de manera que tots puguem intercanviar idees i millorar els programes electorals en qüestions com educació, horta, cultura, sanitat, urbanisme, Nou Mil·lenni, etc.
L'acte estarà obert al públic en general i aquelles associacions del poble que vulguen assistir. S'obrirà per a tots un torn de paraula.
Comptem amb la vostra assistència!
El dissabte passat, 27 de novembre, Salvem Catarroja va arreplegar fem de l'Horta i el va deixar en la porta de l'Ajuntament, per a demanar que es netegen els camps abandonats que estan convertint-se en un femer. Després d'insistir en nombroses ocasions per escrit i en els plens de l'ajuntament en l'horta i el patrimoni necessiten una protecció efectiva que implica la neteja de tota la zona de l'horta, després de que l'ajuntament no haja fet res (inclús després dels incendis d'aquest estiu), els amics de Salvem Catarroja, hem decidit portar-li a la porta el fem a la gent de l'ajuntament i penjar fotos dels diferents tipus de fem que hi ha en els camps abandonats, amb cartells que indiquen quin tipus de perill suposa cada material (si és tòxic, inflamable, cancerigen...). A més, hem informat a la gent que passaba pel carrer de ka situació d'abandonament que pateix el patrimoni de Catarroja, concretament l'Horta i l'arquitectura del seu entorn (alqueries, motors...).
Notícia a Hortanoticias.com:
http://www.hortanoticias.com/noticia/562438/Catarroja/salvem-limpia-huerta-deposita-basura-frente-ayuntamiento.html
Fotos de l'acte:
http://picasaweb.google.com/salvemcatarroja/27112010#
Ja fa tres anys de l'enderrocament il·legal de l'Hort del Mestre, una de les alqueries que molesta a l'ajuntament per a dur a terme el seu negoci: el PAI Nou Mil·lenni. Fa tres anys i el nostre ajuntament encara no ha fet res. Des de Salvem Catarroja, i des de l'oposició, se li ha demanat al govern municipal en nombroses ocasions que prenga mesures per a defensar i protegir el patrimoni. Igualment, tant Salvem Catarroja com els partits de l'oposició han demanat la neteja dels camps abandonats per culpa de l'especulació urbanística, i el nostre govern municipal no ha fet absolutament res. La deixadesa d'este govern, del PP (i de l'apèndix d'UV que fins i tot fa vergonya prendre-se'l seriosament), és, en última instància, la responsable dels incendis que ha patit l'Horta de Catarroja.
Portàvem mesos advertint-ho: des de que s'ha fet públic el PAI Nou Mil·lenni, tots els estius hi ha incendis, i cada anys més greus... el govern de Catarroja no fa res, perquè no l'interessa, perquè vol que desaparega tot el nostre patrimoni, a poc a poc, per a que així, quan desperte de la crisi en què els seus negocis i negociants li han ficat, tot es puga fer apresa, sense elements de la nostra història que protegir.
Ja fa tres anys de l'enderrocament, i Catarroja encara resisteix. Ara, sabem que a l'Hort del Groc i al de Santa Anna els espera un destí paregut. Mentre es deterioren, el nostre govern mirarà a un altre costat, es taparà les orelles i farà com que no s'entera de res, per a després poder dir que tot ha sigut un accident. Ja ens sabem el conte. Però per si algú no se'l sap, els amics de Salvem Catarroja hem anat a l'Hort del Mestre a recordar-ho: "Tres anys després, Catarroja resisteix".
Més fotos de l'acte, ací.
Portem ja cinc anys denunciant els perills que comporta l'abandonament de les terres, provocat a l'hora per l'especulació urbanística, que en el cas de Catarroja se diu "Nou Mil·lenni", un projecte que, de moment, només ens ha portat desgràcies al poble.
Però l'alcaldessa està tranquil·la. A ella no l'importa res del que passe en l'horta de Catarroja, perquè, segons ella, estos incendis no suposaven cap perill per als veïns de Catarroja. Doncs ara ja no li queden excuses. L'incendi ha envoltat l'Hort de Ferrís. A més, el fem que s'acumula en els horts fa encara més perillós un incendi d'estes característiques. Salvem Catarroja ja he denunciat en instàncies i en els plens l'abandonament dels camps i ha exigit la neteja dels mateixos. Però l'ajuntament no fa res.
L'incendi ha començat un poc abans de les quatre. Un veí (que viu a prop del cementeri, i per tant a prop de l'horta on s'ha produït l'incendi) afirma que ha vist 3 focus diferents, i en cosa de minuts, s'agarrat de tal manera que l'incendi s'ha estès per quasi tota l'horta. Han acudit quatre camions dels bombers i la guàrdia civil. Hem pogut aprofitar l'aigua del motor per a apagar el foc, i finalment, tres hores després, el foc estava controlat.
A més, al costat del barranc hi havia un altre incendi, més xicotet i menys perillós.
Ara tot ha quedat cremat, ara tenim una oportunitat de començar de zero, i de fer-ho bé, no com a fins ara. Exigim que l'ajuntament comence a fer bé les coses, que no deixe de banda les necessitats del poble.
Ara, independentment de si l'incendi ha sigut un accident o ha sigut provocat, tenim un responsable que podia haver-ho evitat si haguera fet les coses com toca: l'ajuntament de Catarroja.
Per a vore les fotos de l'incendi, feu clic ací.
Ja ho dèiem fa anys: l'especulació urbanística causa l'abandonament de l'horta, i aquest abandonament provoca, entre unes altres coses, incendis en estiu. I ara, com fa quatre, tres, dos i un any, tornen els incendis d'estiu.
Aquesta és l'herència d'una obsessió, del negoci d'uns pocs, d'un alcalde corrupte, del PAI Nou Mil·lenni, d'una economia insostenible basada en els capritxos dels rics que no pensen en el poble. Un estiu més, l'Horta es crema:
Feu clic ací per a vore més fotos dels incendis de l'Horta de Catarroja.
Feu clic ací per a vore les fotos de la falla de Salvem Catarroja 2010.
El passat dimarts alguns amics de Salvem Catarroja vam assistir al Pleno Ordinari corresponent al mes de gener.
L'espectacle va ser un poc lamentable... La nova alcaldessa, la del sou de 60.000 €, sembla no saber molt bé quines són les seues funcions en el plenari i Paco Guillem li xafava el terreny fent-les ell. Ell responia a les preguntes en el torn de precs i preguntes, ell recordava que s'havien de votar les mocions, ell contestava sense cap educació i amb insults i reaccions puerils als polítics de l'oposició...
La intervenció de Paco Guillem va ser més falsa que les llàgrimes de les falleres majors en la cremà. Començà la seua defensa del canvi de nom del TAC desacreditant al cap de llista del PSPV, amb atacs personals i amb hipòcrites llepades de cul a l'ex alcalde de Catarroja. Realment ens vam riure al plenari, però vam eixir d'allí amb vergonya pels representants que té el nostre poble, no només per com fan les coses, sinó també per quines coses fan. Perquè, quina necessitat hi ha ara de canviar el nom al teatre-auditori? Clar, oblidem que es tracta del mateix partit que va aprovar el Nou Mil·lenni de manera urgent, en un ple extraordinari. Eixes són les seues prioritats.
Hi han persones patint fam, hi han xiquets anant a classe en barracons, hi ha gent dependent que no rep ajuda perquè Camps diu que ens xorren els diners i torna les subvencions, hi han famílies que no arriben a fin de mes, que no poden pagar els altíssims impostos municipals... I el PP decideix que el que realment importa en aquestos moments és canviar el nom del teatre auditori.
Deixant de banda que no és el moment més oportú per a debatre al plenari aquest tema, anem a l'altra qüestió que ens ofén: per què han triat el nom de l'ex alcalde per a posar-li'l al TAC? No tenim en tota Catarroja a ningú que haja fet més que ell per la músia o el teatre? Podríem fer una llarga llista de noms (i no només de persones, doncs, com ens recorda Un ciutadà Qualsevol, en Catarroja hem tingut la famosa Banda el Empastre). A més, si tenim en compte que l'anterior alcalde no ha tingut la majoria absoluta en les darreres eleccions municipals, quanta gent del poble pot estar en contra d'esta decissió?
Per a ser justos, si hem de posar el nom de l'anterior alcalde a allò que ha ocupat (i fins i tot potser amargat) els últims anys de la seua vida, a allò que li ha portat de cap, a allò que podríem considerar el seu negoci personal, independentment de si la jugada li ha eixit bé o mal... Si hem de posar el seu nom a allò que ha representat l'ex alcalde, a allò pel que pensem que ha de ser recordat, segurament hauríem de canviar el nom a un altre projecte, no al TAC, no a un edifici públic, sinó a un macro-projecte privat, al negoci urbanístic que està destrossant Catarroja i la seua Horta. Tots sabeu a què ens referim.
Salvem Catarroja ha eixit al carrer el dissabte passat, de matí, per a repartir entre la gent que passejava pel poble taronges dels camps abandonats en l'Horta de Catarroja a causa del Nou Mil·lenni. Estos camps són d'empreses constructores o d'intermediaris que els han comprat per a especular amb la terra i fer negoci amb el Nou Mil·lenni. Com que estos nous propietaris no es dediquen a l'agricultura, com que molts no saben ni on està el terreny i a més no han venut la taronja, moltes estan caiguent dels arbres i podrint-se en terra.
Els membres de Salvem Catarroja ompliren uns quants caixons amb aquestes taronges, i les van repartir principalment per la carretera (enfront de l'Ajuntament), per la Rambleta i la Regió. Pensem que és una llàstima i completament inmoral que en esta època de crisi mundial, mentre molta gent està patint fam, els fruits de l'horta de Catarroja estiguent deixant-se perdre per culpa del fosc negoci del Nou Mil·lenni.
Salvem Catarroja tenia previst fer una cercavila de reis el passat 4 de gener, en la qual anaven a repartir, a més del carbó per als especuladors, estes taronges, com ja van fer l'any passat. Però com que un dels que havien de rebre el carbó va morir (concretament l'alcalde del poble), per respecte a la gent que podia estar de dol i sentir la pèrdua vam suspendre l'acte.
Llanera desvió financiación para Nou Mil·leni a pagar gastos corrientes
El ex director general de la inmobiliaria declara ante un juez de Xàtiva por una querella de Inmochán
REGINA LAGUNA VALENCIA
"Llanera no contaba con los recursos económicos para afrontar" Nou Mil·leni y, aunque percibieron de los bancos la financiación para ello, "no lo destinaron al proyecto urbanístico, sino a gastos corrientes de la empresa". Así, el dinero del PAI Nou Mil·leni, mientras él fue director financiero, "se destinó a gastos corrientes de la empresa, sueldos, luz, gas, gasolina para los coches...". Así lo declaró hace dos semanas el ex director financiero de la promotora ante el titular del Juzgado de Instrucción número 1 de Xàtiva.
No obstante, no pudo aclarar si entre ese dinero se encontraban los 3.500.000 euros entregados por la compañía francesa Inmochán -del grupo Alcampo- "porque gestionaban mucho dinero". Y añadió que, "dentro de esos gastos, estaban los de representación y marketing". Desde hace un año, el juez investiga si los Gallego cometieron un delito de estafa por contrato criminalizado en la firma del PAI de Catarroja entre ambas compañías.
Operaciones atípicas
"Hasta septiembre de 2006, la financiación era la corriente del mercando", pero a partir de esa fecha "se acometieron operaciones de financiación atípicas, como la del proyecto Nou Mil·leni", ya que se consiguieron de Caja Navarra cinco millones de euros sólo "para este proyecto concreto". Una de las garantías que había era "la participación de Caja Navarra en los ingresos de agente urbanizador".
A partir de septiembre de 2006, añadió, la financiación normal del mercado cesó y se contó con financiaciones extraordinarias por parte de entidades financieras que eran conocedoras de la situación económica de la empresa, por lo que exigían mayores garantías. De otro lado, añadió, "la auditoría de 2006 no revela la quiebra técnica porque se realizó una operación que permitía arrojar números positivos a final de año". Pero, explica, si se hubiera hecho la auditoría en septiembre, "hubiera revelado la quiebra técnica".
Por otra parte, "en el momento de firmar el contrato de Nou Mil·leni [con Inmochán], Llanera no podía cumplir las expectativas económicas porque tenía problemas de liquidez", respondió el ex ejecutivo cuando cuando se le preguntó sobre el contrato entre la empresa de la familia Gallego y la mercantil francesa. Se da la circunstancia de que el convenio aprobado recientemente por mayoría en la Junta de Acreedores, y que ha sacado a Llanera del concurso, basa su viabilidad en este proyecto y, especialmente, en los 26 millones de euros que Inmochán -del grupo Alcampo- deberá abonar para su realización. Esta empresa se niega a pagar, por su parte, porque considera que el contrato se ha resuelto al no haberse aprobado el PAI en la fecha acordada, ya que está en suspenso por resolución del Tribunal Superior de Justicia de la Comunitat Valenciana.
Mientras tanto, el juez de lo mercantil Fernando Presencia entiende que el contrato se tiene que cumplir y ya ha ordenado el embargo a Inmochán para que abone esos millones. En este sentido, Inmochán ha pedido además la suspensión de la ejecución en base a que existe una causa de prejudicialidad penal, que es la denuncia por contrato criminalizado que se investiga.
"Gestión imprudente"
Durante estas diligencias, que siguen su curso en Xàtiva, el que fuera director financiero del Grupo Llanera explicó que, cuando se firmó el contrato con Inmochán para construir una zona comercial y miles de viviendas en Catarroja, se trató de una "gestión imprudente" por la "situación de mercado adversa" que ya en septiembre de 2006 se vislumbraba. De hecho, fue a partir de ese año cuando Llanera dejó de pagar el impuesto de transmisión patrimonial, de lo que se deduce una deuda de más de 10 millones de euros con la Conselleria de Economía y Hacienda de la Generalitat Valenciana.
El director financiero fue quien solicitó financiación para el proyecto Nou Mil·leni, que califica como un "proyecto arriesgado", visitando distintos bancos. Y añadió que este proyecto "no obedecía a criterios de prudencia", por un lado por la "situación económica de Llanera" y, por otro, "por el propio proyecto", porque "veía difícil la aprobación urbanística". Al no ser especialista en el tema, el ex empleado de Llanera quiso aclarar que se basaba en el "sentido común" al afirmar esto.
Com tots els anys, tenim Loteria de Nadal. Per a comprar-ne, podeu posar-se en contacte amb nosaltres per correu: correo@salvemcatarroja.org o acudint al Casal Jaume I qualsevol dimarts a les 20 h. (quan fem les reunions). El número: 27949
En la xarrada explicàrem la situació en la qual es troba el projecte Nou Mil·lenni, repasant la trajectòria de tots els passos que s'han donat des de la seua aprovació fins al moment actual. També mostràrem com ha afectat el PAI a l'horta i el seu patrimoni, demostrant amb fotogafies la degradació dels horts i les alqueries de Catarroja (adquirides i abandonades per urbanitzadores).
Com a conclusió relatàrem els motius pels quals estem en contra del Nou Mil·lenni, un negoci d'uns pocs perjudicial per a molts i per al futur de Catarroja.
Després gaudírem d'un Concert de Naia, als quals sempre es un plaer escoltar, però més encara sense haver d'eixir del poble.
Respecte al contingut de la nostra xarrada, volem destacar dues coses:
1. La situació actual del Mou Mil·lenni.
2. La degradació del Patrimoni de Catarroja a causa del Nou Mil·lenni.
Comencem per 1. Recordem que el Nou Mil·lenni tenia dues paralitzacions cautelars: la primera perquè la Confederació Hidrogràfica del Xúquer va emetre un informe segons el qual no hi havia aigua suficient. Aquesta priemra paralització va ser alçada pel TSJCV, perquè, com ja explicàrem ací, una empresa presidida per un membre del PP (l'alcalde de Manises, Enrique Crespo) afirmà en un altre informe que hi havia aigua per a abastir a Catarroja (després ens adonàrem de que oferien fns a 150 l. per habitant, mentre el consum actual en Catarroja és de 230, però bé, coses de negocis de polítics).
Per una altra banda, tant l'ajuntament de Catarroja com la Generalitat, van presentar uns recursos de súplica a la segona paralització. Què sencill és fer les coses amb diners públics. Estos recursos que pagàrem entre tots van ser rebutjats pel TSJ, i posteriorment amb més moral que El Alcoyano, el consell presenta un altre recurs, esta vegada davant del Supremo. En definitiva, el Nou Mil·lenni té una paralització, cautelar, no definitiva, i hem d'esperar una resposta per part del Supremo, l'única via que els quedava ja als empresaris que ens governes, és a dir, a la Generalitat, després dels nombrosos intents de nul·litat o revocació de la decisió del TSJ per part d'Inprova (Llanera + IVVSA) i de l'ajuntament de Catarroja, Ells cabuts que cabuts.
Passsem ara al punt 2. Si ja fa dos anys es va produir l'enderrocament il·legal de l'Hort del Mestre, que, sospitosament, l'ajuntament es va negar a investigar, ara esta gent ha sigut més sabuda, i simplement han deixat que siga el pas del temps (el temps que ha de passar fins a eixir de la crisi i poder construir) qui deteriore el nostre patrimoni, abandonat per culpa de l'especulació urbanística i concretament el Nou Mil·lenni. Per això volem ensenyar les fotografies que hem fet de dos dels Horts afectats pel Nou Mil·lenni a Catarroja.
Ací podem vore el seu estat a l'any 2005: de la foto número 31 fins a la número 57 apareix l'Hort del Groc (encara amb activitat agrària i ramadera), i de la foto 58 fins a la 62, l'Hort d'Oltra.
Actualment els dos es troben oberts i destrossats per dins i per fora. L'Hort d'Oltra ha sigut també víctima del vandalisme (del que curiosament no molesta a l'Ajuntament, al contrari que el "terrorisme" de repartir informació sobre el PAI pel poble), en l'Hort del Groc ha desaparegut la balcaonada de ferro principal, ha caigut la decoració de la façana, les finestres i parts dels murs de pedra estan trencats...
I com a mostra d'aquest deteriorament, les fotografies que vam fer d'aquestos elements protegits:
- El 18 d'abril de 2009
- El 7 de novembre de 2009
Ja fa més d'un any, el jutge del "cas Llanera", Fernando Presencia Crespo, en una clara mostra de neutralitat, va assegurar que Nou Mil·lenni donava garantia de continuitat a l'empresa llanera, i que "ara són els creditors els que han de creure's que hi ha garantia de continuitat, perquè són els que decideixen". Era necessària aquesta credulitat per a arribar al conveni que traguera a llanera de la situació de fallida. Però ni els més crèduls podien confiar en una recuperació quan el TSJ ens va sorprendre a tots amb la primera paralització cautelar del Nou Mil·lenni (per un informe en contra de la CHJ que evidenciava la falta d'aigua). Alguns, després de llegir al diari tantes notícies sobre jutges corruptes, rebíem aquesta amb desconfiança, preguntant-nos què hi havia realment darrere de la paralització i si no era un regal dels deus, o dels jutges, en forma d'excusa per a congelar el temps entre aprobació del PAI i començament de les obres mentre hi havia crisi. Però després arribà la segona paralització, que qüestionaba la sostenibilitat del projecte alhora que denunciava la falta de respecte del mateix cap al medi ambient.
El dilluns 28 de setembre d'enguany, ens assabentàrem de que finalment s'havia signat el conveni, entre 10.000 creditors i llanera (que no podia salvar la constructora però sí la inmobiliària i l'agent urbanitzador). I, quina casualitat, pocs dies després el TSJ revoca una de les paralitzacions cautelars del Nou Mil·lenni, perquè de sobte s'ha acreditat la disponibilitat d'aigua. Podríem pensar que la CHJ havia canviat el seu informe, però no. Ara el TSJ desatén l'informe del CHJ per a acceptar-ne un altre: el de l'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics (EMSHI), presentat per l'Ajuntament de Catarroja el 7 de maig de 2009. I ací és on apareix una altra casualitat: el president de l'EMSHI és Enrique Crespo, conegut membre del PP, és a dir, company de partit de l'alcalde de Catarroja, i alcalde de Manises. És a dir, que, casualment, quan la CHJ diu que no hi ha aigua, arriba un càrrec polític del Partit Popular amb la seua empresa afirmant que pot suministrar l'aigua que faça falta. Però... la que faça falta, segur? Perquè l'EMSHI garanteix només "una dotació d'aigua potable de 150 litros per habitant", quan el consum d'aigua de Catarroja és d'una mitja de 230 litros per habitant (BOP, 9 de juliol de 2008).
Per tant, d'on traurem els 70 litros d'aigua que falten per habitant? Doncs en el BOP del mateix dia (9 de juliol de 2008) apareix també la solució proposada pels brillants tècnics de Conselleria: "deberá animarse al Ayuntamiento de Catarroja, a tomar las necesarias acciones, para proveer al suministro de estos usuarios, así como de otros futuros que puedan presentarse, a través de economías para la mejor gestión de la red, así como de sustituciones de usos actuales de agua potable, por otro tipo de aguas (tales como las procedentes de los derechos de riego de los terrenos que con esta actuación se ocupan)", és a dir, dels pous d'ús exclusivament agrícola, amb aigua NO potable, amb un elevadíssim contingut en nitrats i fosfats.
Però encara hi han més "casualitats" (casualitat com a sinònim d'amiguisme? o de corrupció?): sabem que la família que està darrere de Llanera, la família Gallego, té un bon "padrí" (o dos): "Esa euforia política por la inversión inmobiliaria caló muy hondo en la familia Gallego, siempre cercana a la Generalitat presidida por Francisco Camps, así como al presidente del PP en Valencia, alcalde de Xàtiva -municipio donde tiene su sede Llanera- y presidente de la Diputación de Valencia, Alfonso Rus." Amb estos companys, (amics dels regals i els trajes cars) és fàcil tindre un PAI en qualsevol racó del "feu popular", però encara hi ha més, i no ens havíem adonat de que tot queda en casa, ens remuntem a l'any 2005, quan l'ajuntament de Catarroja va traure a concurs el Programa d'Actuació Integrada del Sector "Nou Mil·lenni". Es presentaren només dos propostes: la de INPROVA (Llanera + IVVSA) i la de Gamarda. Coneguem bé a INPROVA (té una oficina d'atenció al propietari de Nou Mil·lenni a l'ajuntament de Catarroja, per molt que l'alcalde ens ho negue), però què sabem de Gamarda? Pel que trobàrem al registre mercantil, sembla una empresa fantasma, amb un capital subscrit de 60.000 euros (per a fer-se una idea, el de Llanera era de més de dos milions d'euros), propietat de Gabriel Roman, antic directiu de Llanera, segons hem pogut llegir al diari Levante. Curiós, no? Moltes casualitats quan la política i els negocis van units de la mà. Diuen que una mà llava l'altra i les dos la cara, però en este cas tot s'embruta.
Fa molt de temps que no actualitzem la web, i ens hem deixat sense dir coses que considerem importants per al poble i sobretot per als simpatitzants de Salvem Catarroja.
En primer lloc, hem de dir que el PAI Nou Mil·lenni ja compta amb dues paralitzacions cautelars. De la primera ja parlàrem ací. La segona ha passat més desapercebuda, i ens ha arribat quan encara estàvem amb la resaca per la primera. Aquesta volta, el jutge dóna la raó al PSPV, que va presentar un recurs i afirma que el projecte no és sostenible i per tant no respecta al medi ambient.
Llegir notícia al diari.
Com era d'esperar, el Consell, tan preocupat per la seua butxaca com l'ajuntament de Catarroja, ha recorregut sentència.
Mentrestant, el jutge que porta el cas de la suspensió de pagaments de Llanera, que pel que podem observar també està preocupat per la seua butxaca, obliga a Alcampo a pagar 20 milions d'euros a Llanera, per la construcció d'un supermercat que no s'ha construït. Sincerament, dubtem de la imparcialitat d'aquest jutge, que ja va dir que l'única eixida per a evitar la liquidació de Llanera era fer el Nou Mil·lenni... que no tindrà terres en Catarroja este senyor? perquè tant d'interés en que es faça és sospitós.
Llegir notícia al diari
Però encara hi han més coses que contar, i és que només en pegar-se una volteta per la blogosfera de Catarroja ens adonem del criteri de les empreses "públiques" de Catarroja per a contractar als seus gerents. I és que en una decisió que considerem un insult als aturats que lluiten diàriament per obtindre un treball, el PP de Catarroja ha posat de Gerent de la nova empresa "pública" de Catarroja a la parella del portaveu del PP de Catarroja. Amiguisme? Casualitat? Clar, esta gent ha vist que almenys al País Valencià la corrupció dóna vots i han decidit que quede clara la seua falta de vergonya i decència, a vore si, com als seus mestres, els "grans" del PP, els va millor així. Wilson Ferrús ens parla d'aquesta jugada fosca del PP de Catarroja, al seu blog.
Sabem que encara ens queden més coses que contar per a estar actualitzats, però serà un altre dia, que ja hem tingut massa per hui.
El passat 23 de juny, salvem Catarroja va celebrar la nit de sant Joan en l'Hort de Ferrís. Més de quaranta amics i amigues de Salvem es van acostar a l'Horta de Catarroja per a gaudir de la màgica nit i de la festa. Junts sopàrem tocàrem i escoltàrem música, i fèrem una foguera amb part de la falla que l'Ajuntament ens va censurar. Després de cremar el ninot central que representava a l'alcalde de Catarroja com a un especulador ple de diners i amb un edifici en la mà, celebràrem amb cava les dos suspensions cautelars del Nou Mil·lenni. Moltes gràcies a tots els que vau vindre a compartir amb nosaltres una nit de festa i reivindicacions!
Començant la foguera.
En un paper vam escriure allò que ens agradaria cremar i el tiràrem a la foguera.
Premsa de hui:
Levante:El TSJ paraliza "Nou Mil·lenni" por no acreditar agua suficiente
El País: El TSJ frena el plan de "Nou Mil·leni" para hacer 12.000 viviendas por falta de agua
Las Provincias: Un juez suspende el proyecto "Nou Mil·leni" de 12.000 viviendas en Catarroja por falta de agua
El Mundo: El juez suspende cautelarmente el PAI "Nou Mil.leni" por falta de agua
Hui ens arriba la notícia que des de fa mesos estàvem esperant: LA SUSPENSIÓ CAUTELAR DEL PAI NOU MIL·LENNI.
Una batalla guanyada per part del poble de Catarroja sobre un fosc negoci que l'amenaça des de fa anys i que ha embrutat a uns quants.
Hem rebut la notícia amb moltíssima alegria, i ara tenim l'esperança de, a poc a poc, pas a pas, anar a per la suspensió definitiva del destrellat que ens han volgut imposar. Amb aquest objectiu continuarem amb la nostra lluita, la lluita del poble, Catarroja, ara amb més força i més ànims que mai, perquè per fi s'ha confirmat, gràcies a una demanda de l'advocat de l'estat i a una sentència d'un jutge, allò que Salvem Catarroja està dient des de fa anys; que el PAI Nou Mil·lenni és una barbaritat insostenible.
Esta setmana Catarroja ha eixit al carrer al dir NO al Nou Mil·lenni. La concentració que des de fa setmanes ha estat organitzant Salvem Catarroja va ser un èxit i va deixar clara l'oposició del poble a un projecte que el destrossarà, a un negoci de corruptes i especuladors, que converteix als nostres polítics en esclaus d'empreses constructores, en delinqüents i traïdors.
Al llarg de la setmana hem vist com estos negociants de l'ajuntament farien qualsevol cosa per callar la veu de tot aquell que estiga en contra d'aquest projecte destructiu, hem tornat a viure la censura, però aquesta vegada, a més, venia acompanyada d'intimidacions, mentides i amenaces. Per una banda, utilitzen als agents de la Policia Local per a asustar: quan repartíem pamflets a a gent, i quan per les nits deixàvem informació de l'acte en les bústies dels veïns de Catarroja, pretenien (després d'identificar-nos) furtar-nos els pamflets, i fer-nos creure que el que estàvem fent era il·legal i representava un "perjudici per al poble". A una persona de les que anàvem repartint panflets, una vesprada, abans de començar a repartir-los, li posaren una multa per embrutar el mobiliari urbà, perquè segons el policia, un altre policia l'acabava de vore apegant un cartell en una farola, la qual cosa era completament falsa, no estàvem penjant cartells, i en el recorregut quenone estàvem fent amb els pamflets no hi havia cap farola. També el mateix dia de la multa ens volien furtar els pamflets, i ens deien que el que estàvem fent no era legal,però eixe dia anàvem preparats amb una ordenança municipal que prohibia penjar cartells però no repartir pamflets.
Per una altra banda, a més de la persecució policial, també hem hagut de patir les amenaces de l'ajuntament, firmades per l'alcalde, Francisco Chirivella, que ens amenaçava amb multes de fins a 600.000 euros per continuar endavant amb la nostra protesta del dia 26. El primer escrit afirmava que el que preteníem fer era un espectacle públic, i que per tant havíem de seguir tota una sèrie de passos, com demanar el permís fa tres mesos, fer un informe i un projecte d'emergència firmats per un tècnic i amb el vist i plau d'un col·legiat professional, pagar una fiança de més de 30.000 euros, un segur d'incendi d'instal·lacions (no podíem cremar cap instal·lació, perquè no instal·làrem res), un certificat de que l'instal·lació elèctrica acomplix amb l'establit en el reglament electrotècnic de baixa tensió i que s'acomplixen les mesures de salubritat i higiene mínimes per a aquest tipus d'activitats... i a més la conclusió de la carta era: "els organitzadors deuran abstenir-se de realitzar els actes, perquè de fer-ho sense contar amb la preceptiva autorització, açò donaria lloc a la intervenció de la policia local, per tal d'evitar el desenvolupament dels espectacles". Vam contestar dient que no volíem fer un espectacle públic, sinó que al carrer faríem albaes, una murga, un mimo, música amb tabal i dolçaina, i dins del casal Jaume I ja faríem els actes que precisaven d'electricitat, és a dir, que no havíem de regir-se per la normativa d'espectacles públics, sinó que totes les coses que faríem al carrer formaven part de la protesta, per a la qual ja teníem el permís de delegació de govern. Pocs dies després arribà un altra carta, que amenaçava amb "responsabilitats penals per desobediència a l'autoritat", sancions de fins a 600.000 euros, el tancament del casal Jaume I, com a responsable de les instal·lacions, i multes de fins a 3.000 euros per publicitar-nos en la via pública (pels cartells i els pamflets).
A tots, moltíssimes gràcies pel vostre suport, i la vostra participació desinteressada en aquest acte de protesta contra un exemple més d'especulació urbanística i corrupció als ajuntaments del País Valencià.
Actuació de la murga Los Lunáticos
En la següent direcció hem penjat algunes fotos de l'acte (estem preparant un vídeo, quan estiga fet també el penjarem):
http://picasaweb.google.com/salvemcatarroja/Acte26DAbril#
DIUMENGE 26 D'ABRIL, A LES 18 H. ENFRONT DE L'AJUNTAMENT DE CATARROJA:
PER CATARROJA, CONTRA LA DESTRUCCIÓ: NOU MIL·LENNI NO!
CONCENTRACIÓ I LECTURA DEL MANIFEST DE SALVEM CATARROJA CONTRA EL PAI NOU MIL·LENNI.
AMB LES ACTUACIONS DE:
- PAU ALABAJOS
- TATI & JOANET ESGARRAMANTES
- PERFORMANCE ALUMNES BB.AA UPV
- ALBAES GRUP EL POBLET DE GODELLA I COLLA GUIRIGALL
- MURGA LOS LUNÁTICOS
US ESPEREM!
El Parlament Europeu ha aprovat hui l'informe Auken, que exigeix congelar els fons comunitaris a l'Estat espanyol si no s'acaba amb els abusos urbanístics denunciats davant el Parlament per diversos ciutadans i col·lectius euopeus. Entre aquestes denúncies, exposades en la web del Parlament podem trobar la que va presentar Salvem Catarroja en 2006 contra el Nou Mil·lenni.
Al diari El Pais, es pot llegir la notícia, que afirma que "La resolució, extremadament dura amb la situació urbanística d'Espanya, ha sigut elaborada per la diputada verda danesa Margrete Auken, que demana suspendre i revisar tots els nous plans que no respecten el medi ambient i no garantisquen el dret a la propietat. Exigeix a més anul·lar els desenvolupaments urbanístics en curs que no s'ajusten a la legislació comunitària. " Entre estos plans apareix, òbviament, el Nou Mil·lenni.
L'Informe s'ha aprovat amb 349 vots a favor (entre els quals estan els vots en contra del PP espanyol), 110 en contra i 114 abstencions (entre els quals estan els vots en contra del PSOE espanyol).
Com podem llegir a El País, l'informe afirma que "En Espanya s'ha generat una forma endèmica de corrupció que responsabilitza a tots els nivells de l'administració d'un model de desenvolupament insostenible. "
Un any més, el 18 de març, Salvem Catarroja ha plantat la seua falla, en la Plaça Major, enfront del Casal Jaume I. I un any més, una vegada més, des de l'Ajuntament se'ns ha censurat. La policia local de Catarroja, titella d'una titella més gran, que es creu menejant els fils d'un teatre convertit en feu, ens va fer desmuntar la nostra especial crítica a la barbaritat urbanística que ens amenaça.
Però hem de reconèixer que dins d'eixe cos que alguns utilitzen de guàrdia personal, grup de sicaris, secretaris, d'arma i escut, de "xics per a tot" explotats i menyspreats, a més de titelles, encara queden algunes persones. Gent competent i amb dignitat que es creu el seu treball i entén la seua responsabilitat, que front als seus companys convertits en obediència submissa sense cap autonomia com a ésser viu, en objectes, front a l'odi sembrat per l'amo a través dels seus esclaus, són capaços de dialogar i intenten arreglar la situació que el senyor feudal, a través dels seus companys de drap, ha creat.
Per això no volem criticar des d'ací a la Policia Local, on hi han persones i titelles, sinó només als aquestes últimes , que embruten la imatge, gràcies al titellaire, del que representen, que potser tinguen por i s'avergonyeixen (i per això pretenen furtar-nos la càmera quan gravem el que està passant), que com a xicotet exèrcit de clons obedient, són només la força bruta, i ben bruta, del poder. Des d'ací donem ànims a les persones que han d'aguantar aquesta situació i aquestes notícies:
A més, volem denunciar públicament el tractament que hem rebut: en primer lloc, un agent de la policia cridava per mòbil per a explicar a algú què fèiem els de Salvem Catarroja, com teníem la falla, etc i per a demanar instruccions. Ens sembla sospitós que no ho faça des de la seua ràdio (que va utilitzar després per a demanar reforços) sinó des d'un mòbil. Per què pel mòbil? Qui no havia d'escoltar el seu missatge? O millor, qui havia d'escoltar-lo? A més a més, un agent, nerviós i començant a perdre ja el control de la situació, no només ens prohibia gravar en un lloc públic i ens volia obligar a esborrar les imatges i donar-li la càmera i la cinta, sinó que va tractar de furtar-nos la càmera, a la força, creant un lleig espectacle entre ell, un altre agent i la gent de Salvem Catarroja.
Però no anem a ser negatius. I per això volem deixar-vos amb les fotos de la falla de Salvem Catarroja, les fotos del que va ser una vesprada d'èxit, on nombroses persones volien vore la falla i es sorprenien per la diferència d'altures entre les cases de l'actual poble de Catarroja i les del projecte Nou Mil·lenni, i per l'existència d'una depuradora i d'una bassa de decantació d'aigües residuals al costat de Villa Carmen. Ens alegra que s'haja acostat tanta gent arecolzar-nos, a rebutjar el Nou Mil·lenni i a visitar la falla (inclús els agents de la policia, en un primer moment reticents a acostar-se, finalment vingueren a "fer-se la foto del diari", sense saber-ho, amb nosaltres).
INPROVA, empresa formada per LLANERA i l'IVVSA, han dipositat els projectes d'urbanització i de reparcelació del Nou Mil·lenni en la notaria de D. Juan Antonio Clavería Manso, en Catarroja, Avinguda Gómez Ferrer, número 24 baix, on es podran consultar els documents, en horari d'atenció al públic, de dilluns a divendres de 9,30 a 14 hores, y de dilluns a dijous de 16 a 19 hores, a partir de hui i al llarg d'un mes.
Tal i com va passar amb el pla de participació pública, este mes "d'exposició pública" torna a coincidir amb festes (aquesta volta en falles i Pasqua), la qual cosa ja no ens resulta estranya, perquè quan es tracta d'urbanisme o de Nou Mil·lenni, el concepte de "públic" es desvirtua i desapareix darrere de negocis aliens als interessos del poble. I com a mostra de la intenció de transparència i la idea de "públic" que envolta aquestos projectes, l'ajuntament de Catarroja no ha anunciat a cap diari aquesta teòrica "exposició pública" en el despatx d'un notari, i si ens hem pogut assabentar del tema ha sigut perquè ha eixit publicat al BOP (clar, no hi ha més remei), on es comunica que qualsevol persona podrà presentar al·legacions a ambdós projectes.
Estem segurs de que, automàticament, les al·legacions que no interessen als homes de negocis que manen en Catarroja seran rebutjades, però almenys sabem que tenim dret a donar faena a esta gent.
Ahir a les huit del matí, els membres de Salvem Catarorja als que el seu horari laboral ens ho va permetre, assistírem al Pleno extraordinari en què es van rebutjar dos recursos contra la modificació jurídico-econòmica del Nou Mil·lenni, presentats per dos particulars (Futur Habitat i Industrial y Comercial Maderera).
Com els partits de l'oposició, nosaltres també critiquem l'horari al que s'ha celebrat este pleno, així com el caràcter d'extraordinari del mateix. No entenem quina urgència té llevar-se de damunt els impediments per a destruir Catarroja i construir un altre poble més gran al costat. Òbviament el que se pretén des de l'ajuntament és que el públic no puga parlar, que no moleste en este antic negoci que ara s'ha posat de moda al nostre poble.
I amb la mateixa intenció, pensem, s'ha fet este pleno a esta hora, i s'han fet tants plenos a estes hores del matí: amagar-se del poble. Inclús als polítics del PP els venia mal l'hora del pleno, i com a prova d'açò tenim dos exemples: el xofer de l'alcalde, que esperaba en la carretera, va rebre una telefonada, i de sobte va eixir del cotxe, s'acostà a la porta de l'ajuntament amb un parigües i va cobrir a Chirivella fins al vehicle. Cinc minuts després, la gent que assistia al pleno començàvem a eixir de l'ajuntament.I per altra banda, Si el plano s'haguera fet per la vesprada, de seugr que el nostre alcalde no hauria hagut d'anar-se'n amb tanta presa... E. R., una altra regidora del PP, va arribar en un cotxe de la policia i quan ja estava començat el pleno. Això sí, arribà com una artista de cine, envoltada amb un abric de pell. La resta podeu imaginar-ho, uns parlen, els altres no escolten, el públic no te dret a parlar, cadascú representa el seu paper i acaba la partida.
I després de l'espectacle, tot continua igual a Catarroja: els carronyers continuen barallant-se entre ells mentres van matant a la víctima disputada per ells.
Us deixem amb les notícies sobre el pleno d'ahir que han eixit en la premsa de hui:
El pleno de Catarroja rechaza dos recursos contra la urbanización Nou Mil.leni (Las Provincias)
El pleno rechaza dos recursos contra la modificación jurídico-económica del PAI Nou Mil•lenni (Hortanoticias)
Catarroja - El PSPV-PSOE denuncia el poco interés de Chirivella en dotar de transparencia todo aquello que huele a Mil·lenni (El torrentí)
Demà dimarts a les 8 del matí, pleno per a aprovar definitivament el Nou Mil·lenni.
El passat 15 de desembre l'oposició va presentar un recurs de reposició contra l'acord del ple del 15 de desembre d'aprovar definitivament el Nou Mil·lenni amb dos modificacions respecte al projecte original:
- L'augment de 22 milions d'euros del preu del Nou Mil·lenni (damunt que ens foten, volen pagar més a Llanera...).
- L'augment de terreny edificable per al constructor (o siga, Llanera)
Aquestos recursos ja es desestimaren en un pleno extraordinari, i dos particulars presentaren dos recursos més, que encara s'han de tombar per a poder aprovar definitivament aquesta barbaritat urbanística. Açò és el que es pretén fer demà, a les 8 del matí, per a que no vaja la gent, en un pleno extraordinari per a que el públic no puga parlar.
Este matí, amagats, com els que tenen vergonya (o por) de fer el que fan, el gerent de Llanera, el de l'IVVSA i l'alcalde de Catarroja, han signat el conveni per a iniciar el macroprojecte urbanístic Nou Mil·lenni, un projecte que suposarà la pèrdua de l'horta que ens queda en el poble, la desaparició del comerç local, l'augment dels impostos per a pagar les infraestructures del nou sector fins a que tots els habitatges es construïsquen i habiten, la contaminació de l'Albufera, l'augment de perill d'inundació al poble, la divisió de Catarroja en dos pobles: el ric i el pobre, la imposició d'una depuradora entre Catarroja i Paiporta (i la seua conseqüent olor), una potabilitzadora i torres de 25 altures junt a Villa Carmen, llistes d'espera molt més llargues al metge, creixement de la població en un 300 %, acumulació dels xiquets en les escoles (o barracons)... en resum, la pèrdua de la qualitat de vida. Sí, sabem que ho sabeu, sabem que moltíssima gent ha signat en contra d'aquest projecte, que el poble ha deixat clar que no volem més preocupacions, més gent, més problemes, sinó resoldre els que tenim. I ens fem la mateixa pregunta de sempre: Quan una família, en temps de crisi, decideix tindre un altre fill?
Però no patiu, perquè a canvi tindrem un alcalde (o segurament ex-alcalde quan este negoci comence a donar fruits) molt més ric, regidors silenciosos que acatxen el cap i arrepleguen també les seues comissions (als listos a qui els arriben les comissions, els altres només seran testimoni d'una destrossa que farà història), i sobretot, podreu dir amb orgull que hem tret a una empresa de la ruïna. Sí, a partir d'ara quan un membre de la família Gallego ens veja, a qualsevol catarrojí, haurà d'agraïr-nos el fet de poder comprar-se trajes que no tinguen res a envejar als de Camps, hauran de donar-nos les gràcies per haver eixit de la bancarrota però també hauran de demanar-nos perdó, com el nostre alcalde, pel mal que estan fent-li al poble, pel poc respecte que ens tenen, per el menyspreu amb que han tractat a l'opinió pública, que s'ha manifestat en les signatures, les concentracions, els intents (frustrats, gràcies al caciquisme que impera a la nostra benvolguda vil·la) de participació en els plenaris...
Però si el nostre alcalde és un cabut (a més de molts qualificatius que no direm, per prudència), nosaltres ho som més, i per això vos convoquem per al dissabte 25 d'abril a les 18 h. de la vesprada, per a donar una llisó d'unió i de tenacitat, i per a gaudir d'una vesprada molt especial plena de sorpreses.
Hui hem de dir adeu a un valent, un lluitador, amant de la seua Albufera, del seu Port, on sempre tindrà sa casa. Però sobretot hem de dir adeu a un gran amic. Hui hem de dir-te adeu, Miquel, sense voler-ho fer. Amb més ràbia que pena. T'han fet viure en guerra, ara descansa en pau.
El passat dijous 8 de gener va aparèixer en la web de Catarroja l'"exposició de resultats" del pla de participació pública de l'estudi de paisatge que ha d'acompanyar a un futur Pla General d'Ordenació Urbana del municipi. L'Associació Salvem Catarroja condemna la manipulació dels resultats produïda en aquest document i l'actitud de l'equip de govern local, que segueix en la seua política d'ocultar a l'opinió pública un projecte de la magnitud del Nou Mil·lenni, que afectarà al futur no només del poble sinó també de la comarca. De fet, en el document que teòricament conté els resultats no apareix referència alguna a la petició que en almenys 61 de les 317 enquestes realitzades es formula, que consisteix en la cancel·lació del PAI Nou Mil·lenni, vulnerant-se així els drets dels associats i simpatitzants de Salvem Catarroja, així com d'altres habitants de Catarroja, que van remarcar que aquest projecte destrossaria irremeiablement el paisatge agrícola del terme municipal.
Salvem Catarroja també critica que s'haja manipulat el Pla de Participació Pública convertint-lo en una ratificació del projecte nou mil·lenni i de les obres que el municipi haurà de portar a terme per a connectar aquesta macrourbanització amb el nucli urbà existent, amb preguntes com "Quin tipus de connexions prefereix entre el nucli urbà i la futura expansió residencial?" sense sotmetre a l'opinió pública la necessitat o conveniència d'aquesta expansió residencial. Precisament aquesta pregunta es va deixar sense contestar per un gran nombre d'enquestats, mentre que segons l'exposició de resultats, el 33% dels enquestats preferien passos subterranis, el 25% passos a nivell i 42% passos superiors, el que donaria lloc que el 100% dels enquestats han contestat a aqueixa pregunta, la qual cosa és fals. L'exposició de resultats tampoc arreplega les respostes a la pregunta "Destacaria algun altre recurs paisatgístic?", a la qual un gran nombre d'enquestats van contestar afegint recursos afectats pel nou mil·lenni, tals com alqueries o paisatge d'horta. Novament, les respostes contràries als interessos especuladors de l'ajuntament de Catarroja no s'han tingut en compte. A més, l'escassa participació de la ciutadania en el pla es deu a la falta de publicitat que se li ha donat a aquest, la qual cosa considerem una greu error, intencionat o no: el pla va aparèixer publicat en el diari el dia 24 de desembre, quatre dies abans de finalitzar el termini, en el municipi no es va realitzar publicitat del mateix (per mitjà de cartells, bàndols, etc.) i la urna en la qual es podien lliurar les enquestes estava pràcticament camuflada, buida en un racó baix una pila de papers que no tenien cap relació amb el pla, sense cap indicació i sense els panells necessaris per a emplenar l'enquesta.
D'altra banda, avaluem positivament que tot el paisatge d'horta de Catarroja, fins i tot la zona on es projecta el Nou Mil·lenni, haja aconseguit una alta valoració per part dels participants en l'enquesta (el que mostra el desig de la població de conservar aquest paisatge) i que s'haja arreplegat l'interès general de restaurar Villa Consuelo, que, recordem, va estar parcialment enderrocada, sense llicència, fa poc més d'un any.
Per tot açò, Salvem Catarroja insta públicament a l'ajuntament a realitzar un nou pla de participació pública, donant-li la deguda publicitat, per a obtindre una mostra més àmplia de l'opinió pública (en el pla actual ha participat poc més d'un 1% de la població de Catarroja), portant a terme l'exposició parcial de resultats pertinent cada 15 dies que marca la llei, i facilitant una major transparència dels resultats, que podria obtindre's fàcilment exposant públicament les enquestes realitzades, l'anonimat de les quals preservaria la privadesa dels enquestats. A més, exigim un pla de participació pública que incloga la valoració del nou mil·lenni (el present pla de participació l'exclou, i l'estudi de paisatge del PAI manca d'un pla de participació pública), element principal en el pla general que es pretén aprovar, ja que implica la reclassificació de quasi 2 milions de metres quadrats i la desaparició d'un paisatge considerat, segons el present pla de participació, com un paisatge d'alt valor.
Els Reis Mags d'Orient arribaren a Catarroja el dilluns 5, de matí, perquè tenien molta feina repartint carbó a aquells que havien sigut roins aquest any. Portaven cartells als que es podia llegir "carbó als especuladors", de manera que tot el que no fóra un especulador podia estar tranquil... i els especuladors, intranquils. Cosa que li va passar a l'alcalde. La seua consciència no el deixava descansar, els reis li feien por, i va decidir atrinxerar-se en sa casa. Els reis aplegaren a la Plaça del Mercat, com estava previst, des de l'Ajuntament. Tenien permís de Delegació de Govern per a anar per la Plaça, com l'any passat, però enguany l'alcalde havia posat a la seua disposició als agents de la policia local de Catarroja, inclús a dos policies de la secreta... i tot per a amagar-se del carbó amb el qual havia asumit que els Reis d'enguany l'obsequiarien.
El primer que trobaren els Reis en aplegar al mercat va ser el camí tallat per un cotxe patrilla de la policia local, i tres agents uniformats que els prohibien el pas... als Reis Mags d'Orient! Utilitzar a les forces públiques per a fer trampa als Reis Mags va més enllà del que qualsevol especulador mediocre amb audàcia i atreviment es podia permetre. També a la porta de casa de l'alcalde hi havia un agent de la policia, fent guàrdia, per si els reis, que són molt sabuts, pensaven arribar al Chirivella a través del supermercat que li dóna 6.000 euros al mes. Però no, els reis pensaren que eixe personatge ja tenia el seu propi carbó, i continuaren amb la seua missió: deixar el carbó en la seu del PP, en l'oficina que INPROVA té a l'ajuntament, i de pas en el mateix ajuntament, d'on el servei de neteja municipal havia llevat el primer paquet de carbó que els Reis havien deixat.
A més, la intenció antimonàrquica de l'ajuntament no es limitava a posar impediments als reis, ni a fer desaparéixer el regal que els reis dexiaven als especuladors del poble, sinó que la furgoneta de neteja (la mateixa que molta gent va vore junt al famós mural mentre uns treballadors el pintaven d'un preciós "gris perla") seguia a la comitiva i esperava darrere d'aquesta, impedint el pas als cotxes en alguns carrers, cosa que va enfadar a les majestats d'orient, que no volien interrompre el tràfic, ni molestar als vehicles que estaven circulant en aquell moment, en contra del que l'ajuntament volia fer vore a la població.
I com que els Reis d'Orient són reis però bones persones, no només deixaren carbó als especuladors sinó que també, junt als amics de Salvem Catarroja, regalaren taronges de les que per culpa dels especuladors dels que parlàvem adés i del seu negoci, el Nou Mil·lenni, s'han quedat enguany als arbres, als tarongers d'unes terres que, com ja ens recordaven els reis, podrien donar de menjar a 140.000 persones i treball a més de 400 famílies.
I ací us deixem amb la foto de la neteja d'imatge dels especuladors del poble (els farà vergonya la que donen?). Ni cinc minuts han esperat per a amagar el carbó que els reis els han deixat:
